Tots els terres durs fan un so quan hi camina un gos amb les ungles llargues: un clic-clic lleuger i atrafegat. La majoria deixem de sentir-lo. Però és el senyal més senzill que et dona el teu gos: l'ungla toca a terra abans que el coixinet, i cada pas empeny l'articulació del dit cap enrere.
La revisió de cinc segons
Posa el teu gos dret sobre un terra pla i mira'l de perfil. En una postura relaxada, les ungles no haurien de tocar a terra. Després, simplement escolta mentre s'allunya caminant.
- Quiet, amb les ungles sense tocar a terra: la llargada és correcta.
- Clic-clic a les rajoles o al parquet quan camina: toca tallar-les.
- No et deixis l'esperó, la petita ungla que hi ha més amunt, a la part interior de la pota. No toca mai a terra, així que no es desgasta mai, i és la que es corba fins a clavar-se a la pell.
Cada quant
Aproximadament un cop al mes va bé a la majoria de gossos. Un gos que camina cada dia per l'asfalt es lima les ungles tot sol i pot esperar més; un que viu entre moqueta, gespa i sofà potser necessita un tall cada tres setmanes. Als cadells els creixen de pressa: revisa-les cada quinze dies, encara que només sigui perquè la rutina es torni una cosa normal.
Poc a poc, mai de cop
Dins de cada ungla hi ha la part viva, amb un vas sanguini i un nervi. El truc no és tenir el pols ferm, sinó fer talls petits: 1–2 mm cada vegada, apuntant al punt on l'ungla comença a corbar-se, i parant abans si alguna cosa canvia.
- Ungles clares: posa-les a contrallum i es veu la part viva, rosada. Para un parell de mil·límetres abans.
- Ungles fosques: talla làmines fines i mira l'extrem tallat cada vegada. Tan bon punt aparegui al mig un cercle petit de color blanc grisós amb un punt fosc, la part viva és just darrere. Para.
- Has tocat la part viva? Sagna molt i fa patir, però s'atura. Posa pols hemostàtica —o simplement farina de blat de moro— a la punta i prem durant trenta segons.
Fes que les potes siguin avorrides
A la majoria de gossos no els fa por el tallaungles, el que no suporten és que els subjectin. Toca-li les potes en moments en què no passarà res: agafa-li una pota dos segons, premi i deixa-la anar. Després apareix el tallaungles, toca una ungla, premi, i se'n va. Una ungla al dia és un resultat excel·lent: un gos tranquil amb les ungles una mica llargues és millor que una baralla cada mes.
Quan és feina del veterinari
Algunes ungles no es poden arreglar a casa: una ungla que s'ha corbat fins a clavar-se al coixinet, un dit inflat o que sagna, una ungla esberlada fins a la part viva, o un gos que coixeja i es llepa sempre la mateixa pota. Demana hora: una ungla encarnada és una ferida, i fa mal molt abans que es noti. Les ungles molt llargues també s'escurcen en diverses sessions separades un parell de setmanes, perquè la part viva creix amb l'ungla i s'ha de fer retrocedir a poc a poc.
Anota cada tall al diari del teu gos. Després de dues o tres entrades coneixeràs el ritme del teu gos, i ja no esperaràs que el clic-clic te'n faci recordar.



