El passeig que al juliol feies en samarreta ara comença a les fosques, acaba a les fosques, o totes dues coses. La necessitat del teu gos de fer-lo no ha canviat gens. El que ha canviat és qui veu qui.
El teu gos es mou a les fosques millor que tu
Els gossos tenen una capa reflectora darrere de la retina —el tapetum lucidum— que fa passar la llum per l'ull una segona vegada, i molts més bastons que nosaltres. Per això detecten el moviment en un parc fosc abans que tu. El que no tenen és una visió nítida de lluny: aproximadament 20/75, davant del nostre 20/20. Així doncs, el teu gos veurà el ciclista, però no calcularà a quina velocitat s'acosta.
Que et vegin des dels dos extrems del carrer
- Un llum és millor que un reflector. Un reflector només funciona quan els fars hi toquen de cara; un petit LED amb pinça al collar o a l'arnès es veu des de qualsevol angle, i un a la teva jaqueta és igual d'important.
- Canvia el cordill prim de la corretja extensible per una corretja plana, a poder ser amb costures reflectants. Al capvespre, un cordill de tres mil·límetres és invisible tant per a un conductor com per a un ciclista.
- Si l'arnès no té panells reflectants, unes tires de cinta reflectant enganxades als costats fan la feina pel preu d'un cafè.
- Porta tu alguna peça de color clar. Dels dos, tu ets l'alt, i ets el primer que busca un conductor.
Canvia la ruta, no el passeig
Tria carrers que coneguis i que puguis veure: voreres il·luminades, terreny conegut, cap graó inesperat. A prop de carreteres, porta la corretja més curta que de dia, i allunya't dels carrils bici: una bicicleta és gairebé silenciosa fins que la tens al costat. Més endavant, afegeix a la llista els vidres trencats i el primer gel a les vores de la vorera i a les tapes de clavegueram.
Un passeig més curt pot ser igual de complet
Si la foscor et treu un quart d'hora de la volta, aprofita la resta d'una altra manera. Un nas no necessita la llum del dia.
- Deixa'l ensumar com cal. Deu minuts sense presses davant d'una bardissa són feina de veritat per a un gos.
- Escampa un grapat del seu sopar per la gespa i deixa que el busqui.
- Cinc minuts d'asseure's, estirar-se i tocar-te la mà amb el nas sota un fanal cansen més un gos que una altra illa de cases a pas normal.
Abans del canvi d'hora, revisa les coses avorrides: una placa d'identificació llegible al collar i unes dades del microxip on encara hi consti el teu telèfon. I continua registrant els passeigs a PawKit: la baixada de la tardor arriba a poc a poc i és fàcil que passi desapercebuda, però la gràfica et mostrarà la setmana en què va començar.



