El morro gris arriba sense fer soroll. Un vespre, el passeig s'acaba a la cantonada en lloc del parc, i és temptador deixar que s'escurci una mica més cada mes. Però per a un gos gran, el moviment no és un luxe: és el que manté els músculs que sostenen les articulacions, el pes a ratlla i el cap ocupat.
Més curts, però més sovint
En lloc d'una sola sortida llarga, reparteix el dia en dos o tres passeigs curts. Deixa que el gos marqui el ritme, i valora la dosi per com està l'endemà al matí més que pel passeig en si: si l'endemà està rígid o li costa, és que va ser una mica massa.
Què li va bé a un gos gran
- Passeigs d'ensumar: passejades lentes guiades pel nas que cansen el cervell sense castigar les articulacions.
- Nedar o caminar per aigua poc fonda, on el cos queda sostingut. Després, eixuga'l i escalfa'l bé, sobretot a la tardor.
- Jocs de pilota suaus sobre gespa: fes rodolar la pilota arran de terra en lloc de llançar-la amunt, sense frenades ni salts sobtats.
- Joguines d'enginy amb premis i jocs d'amagar llaminadures els dies de pluja.
Cinc minuts de força a casa
Amb l'edat, la musculatura es perd de pressa, sobretot a les potes del darrere. Uns quants exercicis fàcils cada dos dies marquen una diferència real:
- Seure i aixecar-se a poc a poc: unes quantes repeticions, amb un premi per a cadascuna.
- Potes del davant sobre un graó baix i estable: això passa el pes a les potes del darrere.
- Estar dret tranquil sobre superfícies diferents —una catifa, un coixí, una estora— per mantenir l'equilibri a punt.
Escalfa primer amb cinc minuts de passeig i para mentre el gos encara en té ganes. De dues a cinc repeticions de cada exercici són més que suficients.
Fes-li la casa més fàcil
- Catifes o passadissos de catifa sobre els terres relliscosos, perquè cada pas no acabi en una relliscada.
- Una rampa o uns graons per pujar al sofà i al cotxe en lloc de saltar.
- Els matins freds, uns minuts caminant a poc a poc per casa abans de sortir.
Primer, consulta el veterinari
Abans de començar una rutina nova, demana hora per a una revisió: el dolor o els problemes de cor o respiratoris canvien el que és segur. Coixejar, panteixar molt en un passeig fàcil, tossir o fer tentines són motius per parar i trucar al veterinari.
Registra els passeigs amb la durada i com va estar el gos l'endemà. En poques setmanes sabràs la distància realment còmoda per al teu gos, i notaràs aviat si es comença a escurçar.



