Els gats rarament roben un entrepà sencer, i per això és fàcil pensar que no corren perill. Però llepen plats, mosseguen flors i es renten tot el que se'ls enganxa al pèl, i a un cos petit n'hi ha prou amb una mica.
Mantén això lluny del teu gat
- Lliris, també els hemerocal·lis (lliris d'un dia): tota la planta és tòxica, les fulles, les flors, el pol·len i fins i tot l'aigua del gerro. Una sola mossegada o el pol·len llepat del pèl poden provocar una insuficiència renal. El més segur és no tenir lliris en una casa amb gat.
- Ceba, all, porro i cibulet, crus, cuits o en pols: els gats hi són encara més sensibles que els gossos. Malmeten els glòbuls vermells i s'amaguen en brous, salses, sopes, plats preparats i alguns potets per a nadons.
- Llet i nata: no són un verí, però la majoria de gats adults digereixen malament la llet i acaben amb diarrea o mal de panxa. L'única beguda que necessita un gat és l'aigua.
- Xocolata, cafè i begudes energètiques: contenen les mateixes substàncies que són perilloses per als gossos; la pitjor és la xocolata negra.
- Raïm i panses: als gossos els danyen els ronyons; en els gats el risc s'ha estudiat menys, així que millor no arriscar-s'hi.
- Ossos cuits, sobretot els de pollastre i de peix: s'estellen i es poden quedar encallats.
- També són a la llista: l'alcohol i la massa crua amb llevat.
Si el teu gat ha tastat alguna cosa
- Retira el que quedi i guarda l'envàs, o un tros o una foto de la planta: ajudarà el veterinari a identificar què és.
- Truca de seguida al veterinari o a un servei telefònic d'intoxicacions animals, encara que el gat sembli estar bé. Amb els lliris, el tractament funciona millor com més aviat comença: no esperis que apareguin símptomes.
- No el facis vomitar ni li donis llet o remeis casolans. Els medicaments per a persones, inclòs el paracetamol, són perillosos per als gats.
- Apunta quan ha passat i quant se'n pot haver menjat.
Ves al veterinari de seguida si
- Hi ha hagut qualsevol contacte amb un lliri: una fulla mossegada, pol·len al pèl o a la cara, o aigua del gerro.
- El gat vomita, li cau la bava, no vol menjar, s'amaga o està més cansat del normal.
- Les genives són pàl·lides o groguenques, respira de pressa o tremola.
- Fa pipí molt més o molt menys que de costum, o gens.
La millor protecció és l'hàbit: cap lliri a casa, els plats esbandits o al rentaplats just després de menjar, tapes als cubells i a les olles, i una sola norma a casa: res de mossets de la taula.
A PawKit, registra un símptoma i la visita veterinària a «Salut»: què s'ha menjat o ha tocat el gat, quant i quan. A la clínica tindràs l'hora exacta a mà, i el registre quedarà a l'historial del teu gat.



