La tardor omple el calendari de viatges en cotxe: la revisió anual, la vacuna de record, el cap de setmana al llac. Per a alguns gossos és el millor de la setmana. Per a d'altres, el soroll del maleter obrint-se vol dir bava, gemecs i un bassal al seient del darrere abans i tot d'haver sortit del carrer.
Mareig, por o totes dues coses
Els cadells es maregen al cotxe més sovint que els adults, pel mateix motiu que els nens petits: les estructures de l'equilibri de l'oïda interna encara s'estan desenvolupant, i molts gossos ho superen cap al primer any de vida. El mareig de debò comença quan el cotxe es posa en marxa: bava, llepar-se els llavis una vegada i una altra, badalls, gemecs i després vòmits. La por es veu diferent: panteix, tremolors, orelles aplanades, les quatre potes clavades a la vorera quan el motor encara està apagat. Molt sovint les dues coses van juntes, perquè n'hi ha prou amb un mal viatge perquè un gos decideixi que el cotxe és un mal lloc.
Reconstrueix el cotxe des de la base
La solució és la mateixa en tots dos casos, i és avorrida a propòsit: torna a una versió del cotxe amb què el teu gos estigui completament relaxat, i després puja un graó petit cada vegada. Sessions curtes, dues o tres vegades per setmana, acabant sempre mentre el gos encara està còmode. Si un pas provoca bava o una mirada glaçada, has anat massa de pressa: torna a l'anterior unes quantes sessions més.
- Portes obertes, motor apagat. Tira premis a prop del cotxe, després al llindar de la porta i després al seient. El gos entra i surt lliurement; ningú no tanca res.
- Seieu junts a dins dos o tres minuts amb el motor apagat. Premis, veu tranquil·la, i a fora abans que la novetat s'esgoti.
- Motor engegat, cotxe encara aparcat. Un minut és més que suficient el primer cop.
- Fins al final del carrer i tornar. Després, una volta a l'illa de cases.
- Un trajecte de cinc minuts fins a algun lloc que li agradi al gos: un parc, el jardí d'una amistat. Mantén aquesta proporció per sempre: la majoria de viatges haurien d'acabar en un lloc agradable, perquè la clínica continuï sent l'excepció i no la norma.
Què ajuda el dia del viatge
- Dona-li l'últim àpat complet dues o tres hores abans de sortir. No cal que tingui l'estómac buit, i un petit tentempié sovint li assenta millor que res.
- Passeja el gos vint minuts abans i després abaixa una mica les finestres. L'aire fresc en moviment ajuda més del que la majoria de gent es pensa.
- Subjecta bé el gos: un arnès provat en impactes, o un transportí ben fixat al maleter. Anar mirant endavant, amb l'horitzó a la vista, redueix les nàusees, i un gos solt en un cotxe que frena és un perill per a tothom.
Quan cal trucar al veterinari
Si el teu gos continua vomitant després de setmanes de feina pacient, hi ha medicaments antinàusees amb recepta que són realment eficaços, i el veterinari també pot valorar amb tu opcions contra l'ansietat per a la part de la por. No són intercanviables: un fàrmac que atura els vòmits no fa res contra el pànic, i a l'inrevés passa igual. No improvisis mai amb pastilles per al mareig per a persones: la dosi i la seguretat varien segons el fàrmac i segons el gos.
Aquí els progressos són tan lents que des de dins no es veuen. Anota cada viatge a PawKit —on heu anat, quant ha durat, què has observat— i d'aquí a un mes tindràs una resposta sincera sobre si l'escala funciona, en lloc d'una impressió.



