Al setembre alguna cosa canvia. El passeig del vespre perd deu minuts per la pluja, després uns altres deu per la foscor, i al novembre la volta a l'illa de cases s'ha reduït a la meitat sense que ningú se n'adoni. El bol, mentrestant, s'omple exactament igual que al juliol. Així és com la majoria de gossos agafen els quilos d'hivern: no per una mala decisió, sinó per tota una temporada de decisions petites.
El fred fa cremar realment més calories?
En alguns gossos, sí. Un gos que treballa a l'aire lliure, dorm en una caseta o passa hores amb fred de veritat gasta molta energia per mantenir-se calent, i necessita més menjar per cobrir-la. Però això descriu molt poques mascotes. El gos de família mitjà surt vint minuts i torna a un pis amb calefacció: per a ell, el fred no canvia gairebé res, mentre que la reducció de l'exercici ho canvia molt. Donar una «ració d'hivern» a un gos que es mou menys és el camí més ràpid cap a una dieta a la primavera.
D'on surten realment els quilos de més
- Passeigs més curts. Quinze minuts menys, dues vegades al dia, són més de tres hores de moviment perdudes cada setmana.
- Més premis. L'ensinistrament a dins de casa, les visites i els vespres llargs acaben tots al pot de les llaminadures, i un parell de galetes poden ser una desena part de les calories diàries d'un gos petit.
- La mesura a ull. «Una tassa, més o menys» va creixent al llarg d'una temporada i ningú no se n'adona, perquè ningú no mira els grams.
Comprova-ho amb les mans, no amb els ulls
El pelatge de tardor, que es va fent més gruixut, amaga molt, així que jutja pel tacte. Passa els dits pel costat del teu gos: has de notar les costelles fàcilment sota una capa fina de greix, com notes els artells al dors de la mà. Mira'l des de dalt: darrere de les costelles hi hauria d'haver una cintura visible. Mira'l de perfil: la panxa s'hauria de recollir cap a les potes del darrere en lloc d'anar recta. Si sota els dits ja gairebé no notes les costelles, la temporada ja ha començat a fer la seva.
Tres correccions d'una setmana
- Pesa el menjar. Una bàscula de cuina i els grams guanyen a qualsevol mesura; les indicacions del sac són generoses, així que pren-les com a punt de partida i demana al veterinari una xifra que s'adapti al teu gos.
- Compta els premis dins del total diari, no a més a més. Que no passin d'una desena part del menjar del dia, i treu aquesta desena part de l'àpat.
- Canvia minuts per intensitat. Si el passeig ha de ser curt, fes-ne un passeig d'ensumar, afegeix-hi una pujada o dedica deu minuts a jocs d'olfacte a casa: un gos cansat no és necessàriament un gos que ha caminat molt.
Pesa el teu gos un cop al mes a PawKit i registra els àpats durant quinze dies. Dues dades al llarg de la tardor et diran més que qualsevol impressió que el gos «es veu bé», i detectar mig quilo a l'octubre és una conversa molt més fàcil que detectar-ne tres al març.



