Algú truca, i el teu gos esclata. No és desobediència: anunciar una arribada és una de les feines més antigues dels gossos. El que sí que pots canviar és el que passa després: un o dos lladrucs, i després un gos que se'n va trotant al seu llit en lloc de llançar-se contra la porta durant deu minuts.
Per què el timbre fa saltar el teu gos
El timbre és un detonant gairebé perfecte. És sobtat, és fort, i sempre l'ha seguit una cosa emocionant: una persona que apareix al rebedor. Cada sessió de lladrucs que acaba amb la porta oberta confirma que lladrar funciona. A hores d'ara, el so tot sol ja n'hi ha prou per inundar el teu gos d'adrenalina, i un gos en aquest estat no et pot sentir.
Pas 1: fes que el so sigui avorrit
Abans d'ensenyar-li bones maneres, canvia el que li fa sentir el timbre. Treballa en sessions curtes, com a mínim dues vegades per setmana; cada dia, millor.
- Posa una gravació del teu timbre a un volum tan baix que el gos amb prou feines aixequi una orella.
- Just quan soni, dona-li una cosa boníssima: una catifa per llepar, formatge, crema de cacauet. El menjar s'acaba quan s'acaba el so.
- Puja el volum només quan, al nivell actual, el gos et miri a tu expectant en lloc de mirar la porta.
Pas 2: dona-li una feina que substitueixi el lladruc
Un gos estirat en una estora no pot estar alhora fent voltes pel rebedor. Primer ensenya-li el destí i després connecta'l amb el so.
- Tira un premi al seu llit, digues «al llit» quan hi arribi i premia'l unes quantes vegades allà mateix.
- Practica fins que només amb la paraula hi vagi, sense cap esquer a la mà.
- Ara toca el timbre tu, dona-li l'ordre d'anar al llit i premia'l bé. Amb el temps, el timbre es converteix en el senyal i la paraula ja no cal.
El dia D, controla la porta
- Tingues un pot de premis a l'entrada perquè fins i tot una visita inesperada encaixi en el pla.
- Fes servir una corretja o una barrera per a nadons amb els primers convidats de veritat: un sol assaig caòtic desfà una setmana de feina.
- Si tens dos gossos, al principi separa'ls: al tranquil se li encomana el pànic molt més de pressa que no pas a l'inrevés.
Compta setmanes, no dies, i compta que el primer lladruc es quedarà. Aquest és el teu gos dient-te que ha passat alguna cosa, i és just. El que val la pena treballar és tot el que ve després.



